Demà és el dia. Demà marxo a Roses per començar dissabte la Transpyr. Ara ja no importa res del que he fet, del que he entrenat, tot ha quedat en rere. Només importa sobreviure etapa a etapa i arribar a San Sebastian.
Intentaré escriure una mica cada dia. Espero poder connectar-me a internet.
dijous, 30 de juny del 2011
divendres, 24 de juny del 2011
La setmana del crick
Què setmaneta porto. He sortit 4 dies seguits amb la btt i cada dia sentia un soroll en la bici que me tornava boig. Primer era l'articulació de l'amortidor però després no trobava ni a la de tres d'on venien els criks. Després de 4 dies i desmuntar mitja bici ho he trobat. Finalment eren els pedals però gràcies al sorollet he desmuntat tota l'articulació de l'amortidor 3 vegades i també l'eix del pedalier. No he pogut sortir en tota la setmana amb la de carretera i espero aquest cap de setmana poder fer una sortida llarga.
divendres, 17 de juny del 2011
Pit Stop
Aquesta setmana he posat a punt la bici amb els canvis necessaris per afrontar amb una mica més de garanties mecàniques el repte de la Transpyr.
He canviat cobertes, que ja tocava, i cadena. Les pastilles de fre també. Després dels tracks del Diable s'havien desintegrat, fins i tot les molles estaven trencades. La resta de components amb una repassada i neteja sembla que és suficient. Una vegada tot canviat he sortit un parell de dies per provar com anava tot. No vull sorpreses d'última hora i prefereixo portar-ho tot provat i reprovat. Els dos últims dies l'articulació de l'amortidor em feia soroll. Un dels coixinets demanava auxili així que avui he desmuntat la bieleta de l'amortidor i ... sorpresa. Destruït no quedaven ni boles. Quin desastre ara em tocarà córrer per trobar coixinets i encara la liarem. Afortunadament no ha estat així i en menys d'una hora ja estava solucionat. He trobat en una botiga de recanvis la peça que necessitava i només ho tinc que muntar. Menys mal, només em faltava un altre mal de cap.
He canviat cobertes, que ja tocava, i cadena. Les pastilles de fre també. Després dels tracks del Diable s'havien desintegrat, fins i tot les molles estaven trencades. La resta de components amb una repassada i neteja sembla que és suficient. Una vegada tot canviat he sortit un parell de dies per provar com anava tot. No vull sorpreses d'última hora i prefereixo portar-ho tot provat i reprovat. Els dos últims dies l'articulació de l'amortidor em feia soroll. Un dels coixinets demanava auxili així que avui he desmuntat la bieleta de l'amortidor i ... sorpresa. Destruït no quedaven ni boles. Quin desastre ara em tocarà córrer per trobar coixinets i encara la liarem. Afortunadament no ha estat així i en menys d'una hora ja estava solucionat. He trobat en una botiga de recanvis la peça que necessitava i només ho tinc que muntar. Menys mal, només em faltava un altre mal de cap.
dijous, 16 de juny del 2011
Preparats
Només falten un parell de setmanes i... ja estic preparat. Més que preparat el que tinc són ganes de començar.
La veritat és que des del desembre de 2010, on em vaig posar al cap la possibilitat de participar en aquesta marxa de btt fins ara han passat moltes coses. Coses bones i no tant bones però suposo que totes necessaries per arribar on estic ara mateix.
La preparació ha estat dura, molt dura, però necessaria. Moltes hores sobre la bicicleta amb el que això representa a casa. Encara no sé si tot aquest esforç i sacrifici serà suficient, espero que sí.
Pel camí han quedat moltes coses entre altres el meu company d'equip, Víctor, que en les últimes setmanes ha abandonat la seva preparació per culpa d'una lumbàlgia. Així què tota la preparació, ilusió i pasta ha estat a punt de.... però s'ha salvat en els últims dies. La organització m'ha trobat un nou company, necessari per participar ja que només es pot fer per equips, i tot continua "viento en popa a toda vela".
La veritat és que des del desembre de 2010, on em vaig posar al cap la possibilitat de participar en aquesta marxa de btt fins ara han passat moltes coses. Coses bones i no tant bones però suposo que totes necessaries per arribar on estic ara mateix.
La preparació ha estat dura, molt dura, però necessaria. Moltes hores sobre la bicicleta amb el que això representa a casa. Encara no sé si tot aquest esforç i sacrifici serà suficient, espero que sí.
Pel camí han quedat moltes coses entre altres el meu company d'equip, Víctor, que en les últimes setmanes ha abandonat la seva preparació per culpa d'una lumbàlgia. Així què tota la preparació, ilusió i pasta ha estat a punt de.... però s'ha salvat en els últims dies. La organització m'ha trobat un nou company, necessari per participar ja que només es pot fer per equips, i tot continua "viento en popa a toda vela".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)