Ja està fet

Doncs ja està fet. L'última etapa de la Transpyr ja és història. Encara que era la més curta de totes, 84km i 2400m+,  igualment ha estat dura.
Hem començat en Elizondo, plovent, amb un aperitiu de 10km i 600 metres de desnivell des del quilòmetre 1. Primer 5 quilòmetres d'asfalt, després 3 de pista i per rematar 2 de sendera tot de pujada per després baixar per una sendera fàcil i ràpida, al començament, per tornar-se molt perillosa en algun tram. De fet un company d'un altre equip ha trencat la roda davantera i ha quedat fora de la Transpyr, que putada. L'etapa ha continuat alternant carretera, pista i sendera. Pujant i baixant sense parar, amb pluja intermitent i boira. En el segon control, quilòmetre 51, acabava la part cronometrada i a partir d'aquí fins a meta el temps no contava.
Amb tranquilitat hem continuat fins la meta superant totes les emboscades del dia. Fins 5 minuts abans de creuar la meta encara estàvem baixant trialeres.
Avui hem passat per llocs realment bonics i també de peculiars. A Lesaka estaven de festes i el poble estava envaït de joves que anaven borratxos i que en algun moment han fet perillar la cursa.
El cas és que ja esta completat i ja estic a casa que per mi és el més important de tot. En uns dies faré una crònica de resum de tota la Transpyr i penjaré fotos i vídeos de tot.